UNITAT 2
Les Activitats agràries i pesqueres
Índex :
1 - Factors que condicionen l’espai agrari
1.1 - La diversitat dels espais agraris
1.2 - Factors físics
1.3 - Factors humans
2 - Paisatges agraris i sistemes de conreu
2.1 - La parcel·lació
2.2 - Els sistemes de conreu
3 - L’agricultura general
3.1 - Els sistemes agrícoles tradicionals
3.2 - L’agricultura mediterrània
4 - L’agricultura de mercat
4.1 - Agricultura especulativa
4.2 - Agricultura intensiva de l’Europa occidental
4.3 - Agricultura de plantació
5 - L’aprofitament forestal i la deforestació
5.1 - L’explotació dels recursos forestals
5.2 - Tipus de bosc i la seva explotació
6 - La ramaderia
6.1 - La ramaderia extensiva
6.2 - La ramaderia intensiva
7 - La pesca
7.1 - L’explotació dels recursos pesquers
7.2 - La sobrepesca
7.3 - L’aqüicultura
Resum de tots els punts :
1 - Factors que condicionen l’espai agrari
1.1 - La diversitat dels espais agraris
En tot el món els espais agraris són molt diversos per diferents factors, com
que alguns són molt difícils de conrear perquè estan a zones molt desèrtiques o
rocoses i alguns altres espais agraris són muntanyes i boscos i tampoc es poden
tallar tots els arbres per l’agricultura. Aquests factors es poden agrupar en
2 grans grups:
que alguns són molt difícils de conrear perquè estan a zones molt desèrtiques o
rocoses i alguns altres espais agraris són muntanyes i boscos i tampoc es poden
tallar tots els arbres per l’agricultura. Aquests factors es poden agrupar en
2 grans grups:
1.2 - Factors físics
Els factors físics són aquells que no depenem nosaltres(els humans):
El clima: És la que més paper té dins de l’agricultura ja que la pluja o les
temperatures que fassen determinaran quin tipus de conreu és millor.
temperatures que fassen determinaran quin tipus de conreu és millor.
El relleu: El relleu és l’encarregat de dificultar o afavorir el conreu segons sigui
pla o accidentat, el clima també té algo a veure perquè depèn d’on estigui
el relleu o quin a temperatura fassi serà millor o pitjor.
pla o accidentat, el clima també té algo a veure perquè depèn d’on estigui
el relleu o quin a temperatura fassi serà millor o pitjor.
El sòl: La composició del sòl és molt important perquè depèn de quina sigui
el grau de fertilitat que serà més elevat o menys, també determinará que és
millor conrear.
el grau de fertilitat que serà més elevat o menys, també determinará que és
millor conrear.
1.3 - Factors humans
Els factors humans són aquells dels que depenem nosaltres(els humans): Es
divideixen en 3 grans apartats on hi han subapartats:
divideixen en 3 grans apartats on hi han subapartats:
Factors demogràfics: Els factors demogràfics fan referència a demogràfica
que fan els diferents grups d’humans sobre la superfície agrària.
que fan els diferents grups d’humans sobre la superfície agrària.
Factors socioeconòmics:
-El volum de la població: L’augment de la població també fa que augmenti
la superfície conreada, això a vegades és malo perquè lo que fa és que els
humans utilitzen tècniques de conreu que fan malbé el sòl o l’extensió de
conreus en zones on la qualitat del sòl no és l’adequada.
la superfície conreada, això a vegades és malo perquè lo que fa és que els
humans utilitzen tècniques de conreu que fan malbé el sòl o l’extensió de
conreus en zones on la qualitat del sòl no és l’adequada.
-La dimensió de les explotacions: Es pot diferenciar gran propietat (latifundi),
propietat mitjana i petita propietat(minifundi).
propietat mitjana i petita propietat(minifundi).
-L’aplicació d’avenços tècnics i científics: És la maquinària agrícola, llavors
seleccionades, fertilitzants, e.t.c.
seleccionades, fertilitzants, e.t.c.
-La incidència del mercat: l’objectiu de l’agricultura del mercat era obtenir la
màxima producció i per tant el màxim benefici, en canvi l’agricultura de
subsistència només vol satisfer les necessitats de petites comunitats.
màxima producció i per tant el màxim benefici, en canvi l’agricultura de
subsistència només vol satisfer les necessitats de petites comunitats.
Factors polítics: Les polítiques agràrie que apliquen un govern o organismes
també afecten l’espai agrari. Destaquen per la seva importància:
també afecten l’espai agrari. Destaquen per la seva importància:
-Les reformes agràries: El seu objectiu és millorar la situació social i econòmica dels agricultors
-L’aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural: Concessió
de subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i la investigació
agrícola, e.t.c.
de subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i la investigació
agrícola, e.t.c.
Ex: Les polítiques agrícoles que aplica la Unió Europea.
2 - Paisatges agraris i sistemes de conreu
Casi mai hi ha tantes classes de paisatges agraris com climes o tipus de terreny.
Hi ha dos elements fonamentals que caracteritzen els paisatges agraris on dins
hi ha subapartats:
Hi ha dos elements fonamentals que caracteritzen els paisatges agraris on dins
hi ha subapartats:
2.1 - La parcel·lació
Una parcel·la és cadascuna de les parts en les quals es divideix un paisatge
agrari, segons la mida o la delimitació els camps poden ser oberts o tancats:
agrari, segons la mida o la delimitació els camps poden ser oberts o tancats:
-Openfield: Aquests paisatges són els que tenen l’existència de camps
oberts, és a dir que no tenen cap mena de tanques naturals o artificials.
Les parcel·les solen ser allargassades i en podem trobar al voltant dels pobles.
Aquests paisatges normalment estan per àmplies zones de l’Europa central.
oberts, és a dir que no tenen cap mena de tanques naturals o artificials.
Les parcel·les solen ser allargassades i en podem trobar al voltant dels pobles.
Aquests paisatges normalment estan per àmplies zones de l’Europa central.
-Bocage: Aquests paisatges són els que estan formats per camps tancats
normalment per arbres, arbustos i parets. Les parcel·les solen tindre forma
rectangular, encara que tenen dimensions desigual.
Aquests paisatges normalment es situen per la zona atlàntica d’Europa.
normalment per arbres, arbustos i parets. Les parcel·les solen tindre forma
rectangular, encara que tenen dimensions desigual.
Aquests paisatges normalment es situen per la zona atlàntica d’Europa.
2.2 - Els sistemes de conreu
Depenent de diferents criteris es poden distingir diferents sistemes de conreu:
Segons l’aprofitament de la parcel·la:
-Agricultura intensiva: És aquella que intenta conseguir el màxim
rendiment de la terra amb inversions en maquinària, adobs, fertilitzants i
llavors seleccionades. Es fa en zones de regadiu amb terrenys fèrtils, que
estan preparats per a obtenir més d’una collita al llarg de l’any.
Malgrat el que he dit abans l’Àsia monsònica no gaudeix d’un alt nivell
tecnològic, i el que fan és que un gran nombre de camperols es dediquen al
cultiu intensiu utilitzant tècniques tradicionals.
rendiment de la terra amb inversions en maquinària, adobs, fertilitzants i
llavors seleccionades. Es fa en zones de regadiu amb terrenys fèrtils, que
estan preparats per a obtenir més d’una collita al llarg de l’any.
Malgrat el que he dit abans l’Àsia monsònica no gaudeix d’un alt nivell
tecnològic, i el que fan és que un gran nombre de camperols es dediquen al
cultiu intensiu utilitzant tècniques tradicionals.
-Agricultura extensiva: Aquesta agricultura es practica en grans extensions
de terreny, normalment en zones amb poca densitat de població.
de terreny, normalment en zones amb poca densitat de població.
L’agricultura extensiva tradicional no es cultiva tota la superfície possible, sinó
que es deixa reposar una part del sòl(guaret), per a evitar l’esgotament de les
terres. És una agricultura poc avançada. L’agricultura extensiva evolucionada
té una finalitat comercial i s’hi utilitzen mitjans moderns que permeten conrear
grans extensions més fàcil i ràpid. En aquests casos es produeixen
l’especialització en un sol conreu, que es destina al mercat.
que es deixa reposar una part del sòl(guaret), per a evitar l’esgotament de les
terres. És una agricultura poc avançada. L’agricultura extensiva evolucionada
té una finalitat comercial i s’hi utilitzen mitjans moderns que permeten conrear
grans extensions més fàcil i ràpid. En aquests casos es produeixen
l’especialització en un sol conreu, que es destina al mercat.
En funció de les espècies conreades:
-Monocultiu: Només es conrea un sol producte destinat generalment al
mercat mundial. Garanteix produccions molt elevades. Estan molt tecnificades
i mecanitzades, com succeeix amb les plantacions tropicals.
mercat mundial. Garanteix produccions molt elevades. Estan molt tecnificades
i mecanitzades, com succeeix amb les plantacions tropicals.
-Policultiu: Tracta de més d’una producte, destinats a l’alimentació de la
família pagesa o el mercat local o comarcal. Es practica en parcel·les petites i
mitjanes on no permeten el nivell de mecanització d’una gran explotació.
família pagesa o el mercat local o comarcal. Es practica en parcel·les petites i
mitjanes on no permeten el nivell de mecanització d’una gran explotació.
En funció del sistema de reg:
-Agricultura de secà: Són conreus que no obtenen aigua de la mà de les
persones i llavors estan adaptades a zones on hi hagi moltes pluges i com que
han d’estar en aquestes zones els tipus de conreu que trobem són bastant
variats, ja que depenen només de les pluges de la zona.
persones i llavors estan adaptades a zones on hi hagi moltes pluges i com que
han d’estar en aquestes zones els tipus de conreu que trobem són bastant
variats, ja que depenen només de les pluges de la zona.
-Agricultura de regadiu: És aquella que depen de nosltres(els humans), en
aquesta agricultura es fa servir sistemes artificials de reg; com canals
d’inundació, aspersors, e.t.c. Sol ser més rentable que la secà.
aquesta agricultura es fa servir sistemes artificials de reg; com canals
d’inundació, aspersors, e.t.c. Sol ser més rentable que la secà.

3 - L’agricultura general
3.1 - Els sistemes agrícoles tradicionals
El sistemes de conreu es caracteritzen, en general, per l’ús d’una tecnologia
andarrerida, que dóna lloca una escassa productivitat. Entre aquests sistemes
destaquem :
andarrerida, que dóna lloca una escassa productivitat. Entre aquests sistemes
destaquem :
L’agricultura extensiva de substànica : Que tracta d’una agricultura poc
desenvolupada d’autoconsum, es localitza en regions de tercer món com
África, ús intensiu de Sol i baixa productivitat.
desenvolupada d’autoconsum, es localitza en regions de tercer món com
África, ús intensiu de Sol i baixa productivitat.
L’agricultura itinerant : És un tipus d’agricultura que és practica a l’Amèrica
Central, L’África Central.. i consisteix en la conreu d’una clapa de bosc o savana
que previament ha estat deforestat i cremat i aprofiten les cendres per a
utilizar-les com a adob.
Central, L’África Central.. i consisteix en la conreu d’una clapa de bosc o savana
que previament ha estat deforestat i cremat i aprofiten les cendres per a
utilizar-les com a adob.
L’agricultura irrigada intensiva : Es tracta d’una agricultura intensiva amb
una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones densament
poblades com el sud-est-asiàtic.
una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones densament
poblades com el sud-est-asiàtic.
3.2 - L’agricultura mediterrània
L’agricultura mediterrània es un clar exemple de sistema agrari tradicional
que ha experimentat molts canvis.
L’agricultura de secà : Els conreus més característics del paisatge mediterrani
són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges
escasses i irregulars. Les tècniques, han evolucionat molt en els darrers temps
així que el guaret ha anat desapareixent i ha augmentat les tasques agrícoles.
són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges
escasses i irregulars. Les tècniques, han evolucionat molt en els darrers temps
així que el guaret ha anat desapareixent i ha augmentat les tasques agrícoles.
L’agricultura del regadiu : Es tracta d’una agricultura intensiva, més rendible
que els conreus mediterranis tradicionals. Actualment s’apliquen avenços tècnics
com el reg per aspersió o el gota a gota. Els cultius mes estessos són les
hortalisses etc.. I en algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura
intensiva basada en els hivernacles, que aprofita el clima artificial per
una millor producció.
que els conreus mediterranis tradicionals. Actualment s’apliquen avenços tècnics
com el reg per aspersió o el gota a gota. Els cultius mes estessos són les
hortalisses etc.. I en algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura
intensiva basada en els hivernacles, que aprofita el clima artificial per
una millor producció.
4.1 - Agricultura especulativa
Aquest tipus d’agricultura és cada vegada més especulativa, perquè busca
obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al
mercat.
obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al
mercat.
Aquesta agricultura aplica tècniques de conreu cada vegada mé sofisticades i hi
han diferents tipus d’agricultura orientada al mercat :
han diferents tipus d’agricultura orientada al mercat :
Agricultura especulativa, què es propia de països que disposen de grans
espais aptes per al cultiu, com és el cas dels Estats Units, Canadà i Austràlia, i
aquests països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació.
espais aptes per al cultiu, com és el cas dels Estats Units, Canadà i Austràlia, i
aquests països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació.
Agricultura intensiva de l’Europa occidental, el tipus d’explotació dominant
és la familiar i es duu a terme una agricultura amb grans rendiments.
és la familiar i es duu a terme una agricultura amb grans rendiments.
Agricultura de plantació, que van apareixer al segle XVI, que estan
especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita
tropical. Solen estar en mans de multinacionals i es caracteritzen per assolir
grans dimensions, produir en grans quantitats i ocupar una mà d’obra
abundant i barata.
especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita
tropical. Solen estar en mans de multinacionals i es caracteritzen per assolir
grans dimensions, produir en grans quantitats i ocupar una mà d’obra
abundant i barata.
5 - L’aprofitament forestal i la deforestació
5.1 - L’explotació dels recursos forestals
L’explotació forestal consisteix en la gestió i aprofitament de la riquesa dels
boscos, i en el conreu d’algunes espècies per produir fusta i arbres per a la
repoblació forestal. Actualment constitueix una activitat econòmica destacada
en països que disposen d’una important superfície boscosa.
boscos, i en el conreu d’algunes espècies per produir fusta i arbres per a la
repoblació forestal. Actualment constitueix una activitat econòmica destacada
en països que disposen d’una important superfície boscosa.
5.2 - Tipus de bosc i la seva explotació
Hi han diferents tipus de boscos :
El bosc equatorial, què es tracten de selves situades en zones càlides amb
pluja abundant i regular tot l’any. Hi ha gran diversitat d’espècies d’arbres d’un
gran valor econòmic i aquest fet explica l’explotació excessiva.
pluja abundant i regular tot l’any. Hi ha gran diversitat d’espècies d’arbres d’un
gran valor econòmic i aquest fet explica l’explotació excessiva.
El bosc boreal, què es localitza a l’hemisferi nord, en zones de clima fred, hi
creixen espècies d’arbres resistents als rigors climàtics.
creixen espècies d’arbres resistents als rigors climàtics.
El bosc temperat, què es el bosc és característic de les zones temperades del
planeta, és el d’arbres de fulla caduca, i no ocupa àrees gaire extenses, per què
creix en zones força poblades.
planeta, és el d’arbres de fulla caduca, i no ocupa àrees gaire extenses, per què
creix en zones força poblades.

6 - La ramaderia
La ramaderia és l’activitat l’activitat econòmica que té com a funció la
domesticació i l’explotació dels animals per a obtenir-ne productes(ous, llet, llana,
e.t.c.). Alguns animals també s’utilitzen a casa/granja per a tasques agrícoles.
Els principals tipus de ramaderia són la intensiva i la extensiva, tant una com
l’altra és poden utilitzar per al comerç. La pràctica de l’una o l’altra està
fortament condicionada per factors físics i humans, com el clima o el grau de
desenvolupament econòmic d’un país.
domesticació i l’explotació dels animals per a obtenir-ne productes(ous, llet, llana,
e.t.c.). Alguns animals també s’utilitzen a casa/granja per a tasques agrícoles.
Els principals tipus de ramaderia són la intensiva i la extensiva, tant una com
l’altra és poden utilitzar per al comerç. La pràctica de l’una o l’altra està
fortament condicionada per factors físics i humans, com el clima o el grau de
desenvolupament econòmic d’un país.
6.1 - La ramaderia extensiva
·En la ramaderia extensiva es necessiten grans espais per a que els animals
pasturen, és a dir que mengen herba que creix de manera natural, pero això
significa que no puguin rebre alimentació de o en espais tancats.
pasturen, és a dir que mengen herba que creix de manera natural, pero això
significa que no puguin rebre alimentació de o en espais tancats.
Però malgrat que algunes zones del món estan seques, i llavors es desenvolupa
una ramaderia de subsistència on pastors nòmades tenen cura de ramats
d’ovelles i cabres.
una ramaderia de subsistència on pastors nòmades tenen cura de ramats
d’ovelles i cabres.
· Ni requereixen de instal·lacions molt sofisticades ni de molta mà d’obra, ja
que els ramats s’alimenten a l’aire lliure. Però si que es necessita disposar de
capital per a poder fer compra i venda del necessari.
que els ramats s’alimenten a l’aire lliure. Però si que es necessita disposar de
capital per a poder fer compra i venda del necessari.
· És una ramaderia que normalment es basa més en vaques i ovelles, encara
que en alguns països també hi pot haver cavalls i cabres. Aquests tipus de
ramaderia normalment es practica en zones de pastura abundant com a
Argentina, Austràlia, Estats Units, e.t.c.
que en alguns països també hi pot haver cavalls i cabres. Aquests tipus de
ramaderia normalment es practica en zones de pastura abundant com a
Argentina, Austràlia, Estats Units, e.t.c.
6.2 - La ramaderia intensiva
· La ramaderia intensiva és tot el contrari de la extensiva ja que en aquesta
els animals estan en granges tancats i alimentats amb pinsos, i seguidament
sotmesos al veterinari per a evitar malalties.
els animals estan en granges tancats i alimentats amb pinsos, i seguidament
sotmesos al veterinari per a evitar malalties.
. Les granges solen tenir un alt nivell de tecnificació i aconsegueixen una
productivitat molt elevada en tots els aliments. La ramaderia intensiva és més
característica dels països més desenvolupats i que tenen més tècniques
avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció
ramadera.
productivitat molt elevada en tots els aliments. La ramaderia intensiva és més
característica dels països més desenvolupats i que tenen més tècniques
avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció
ramadera.

7 - La pesca
És l’activitat econòmica que tracta en capturar peixos o altres animals aquàtics
dels rius, llacs o al mar. Actualment la població obté de la pesca un 16% de
proteïna animal que consumeix, menys els països asiàtics que consumeixen un
30% perquè forma part de la seva dieta. Alguns dels països més importants
de la pesca són Espanya, Xile, Estats Units, Dinamarca, e.t.c.
dels rius, llacs o al mar. Actualment la població obté de la pesca un 16% de
proteïna animal que consumeix, menys els països asiàtics que consumeixen un
30% perquè forma part de la seva dieta. Alguns dels països més importants
de la pesca són Espanya, Xile, Estats Units, Dinamarca, e.t.c.
7.1 - L’explotació dels recursos pesquers
No totes les aigües de totes les zones són bones per a la pesca, les millors són
on hi ha més quantitat de peix que són les aigües que tenen unes condicions
determinades com més abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable
i confluència de diferents corrents marins. Les espècies més capturades són el
bacallà, les anxoves, la tonyina, les sardines i el benítol.
on hi ha més quantitat de peix que són les aigües que tenen unes condicions
determinades com més abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable
i confluència de diferents corrents marins. Les espècies més capturades són el
bacallà, les anxoves, la tonyina, les sardines i el benítol.
Les principals àrees a escala mundial on hi ha més pesca són:
· Zona de l’atlàntic: 22% de les captures mundials, principalment al nord
d’Europa i les costes de l’Àfrica occidental.
d’Europa i les costes de l’Àfrica occidental.
· Zona del Pacífic: 68% de les captures mundials, principalment les costes
asiàtiques del Pacífic i les costes de l’Amèrica del Sud.
asiàtiques del Pacífic i les costes de l’Amèrica del Sud.
· Zona de l’Índic: 9% de les captures mundials, principalment a les costes de
l’Índia, Tailàndia i Indonèsia.
l’Índia, Tailàndia i Indonèsia.
7.2 - La sobrepesca
Algùn dels problemes que més pateix la pesca és l’esgotament dels recursos
marins, i això passa per la sobreexplotació que posa en perill la reproducció i
renovació de les espècies. Per a poder resoldre aquest problema, diferents
organitzacions i governs internacionals han prohibit diferents tècniques de pesca
que malmeten la pesca.
marins, i això passa per la sobreexplotació que posa en perill la reproducció i
renovació de les espècies. Per a poder resoldre aquest problema, diferents
organitzacions i governs internacionals han prohibit diferents tècniques de pesca
que malmeten la pesca.
7.3 - L’aqüicultura
És un conjunt d’activitats amb l’objectiu d’una producció massiva d’espècies
aquàtiques. Es poden criar molts tipus d’espècies en zones costaneres( ostres,
musclos, e.t.c.) com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la
producció de salmons, carpes, e.t.c. L’aqüicultura és un recurs important per a
molts països, ja que a l’elevat consum ha augmentat de forma significativa la
producció derivada de l’aqüicultura.
aquàtiques. Es poden criar molts tipus d’espècies en zones costaneres( ostres,
musclos, e.t.c.) com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la
producció de salmons, carpes, e.t.c. L’aqüicultura és un recurs important per a
molts països, ja que a l’elevat consum ha augmentat de forma significativa la
producció derivada de l’aqüicultura.
L’aqüicultura també pot ser una solució de la sobreexplotació pesquera, però
també hi pot portar riscos com; la destrucció de zones costaneres per a
establir-hi piscifactories, les modificacions genètiques que poden experimentar
les espècies i les substàncies químiques que s’utilitzen per a netejar les aigües.
també hi pot portar riscos com; la destrucció de zones costaneres per a
establir-hi piscifactories, les modificacions genètiques que poden experimentar
les espècies i les substàncies químiques que s’utilitzen per a netejar les aigües.

