UNITAT 2

Les Activitats agràries i pesqueres

Índex :

1 - Factors que condicionen l’espai agrari

1.1 - La diversitat dels espais agraris

1.2 - Factors físics

1.3 - Factors humans

2 - Paisatges agraris i sistemes de conreu

2.1 - La parcel·lació

2.2 - Els sistemes de conreu

3 - L’agricultura general

3.1 - Els sistemes agrícoles tradicionals

3.2 - L’agricultura mediterrània

4 - L’agricultura de mercat

4.1 - Agricultura especulativa

4.2 - Agricultura intensiva de l’Europa occidental

4.3 - Agricultura de plantació

5 - L’aprofitament forestal i la deforestació

5.1 - L’explotació dels recursos forestals

5.2 - Tipus de bosc i la seva explotació

6 - La ramaderia

6.1 - La ramaderia extensiva

6.2 - La ramaderia intensiva

7 - La pesca

7.1 - L’explotació dels recursos pesquers

7.2 - La sobrepesca

7.3 - L’aqüicultura

Resum de tots els punts :

1 - Factors que condicionen l’espai agrari

1.1 - La diversitat dels espais agraris

En tot el món els espais agraris són molt diversos per diferents factors, com 
que alguns són molt difícils de conrear perquè estan a zones molt desèrtiques o 
rocoses i alguns altres espais agraris són muntanyes i boscos i tampoc es poden 
tallar tots els arbres per l’agricultura. Aquests factors es poden agrupar en 
2 grans grups:

1.2 - Factors físics

Els factors físics són aquells que no depenem nosaltres(els humans):

El clima: És la que més paper té dins de l’agricultura ja que la pluja o les 
temperatures que fassen determinaran quin tipus de conreu és millor.

El relleu: El relleu és l’encarregat de dificultar o afavorir el conreu segons sigui 
pla o accidentat, el clima també té algo a veure perquè depèn d’on estigui 
el relleu o quin a temperatura fassi serà millor o pitjor.

El sòl: La composició del sòl és molt important perquè depèn de quina sigui 
el grau de fertilitat que serà més elevat o menys, també determinará que és 
millor conrear.

1.3 - Factors humans

Els factors humans són aquells dels que depenem nosaltres(els humans): Es 
divideixen en 3 grans apartats on hi han subapartats:

Factors demogràfics: Els factors demogràfics fan referència a demogràfica 
que fan els diferents grups d’humans sobre la superfície agrària.

Factors socioeconòmics:

-El volum de la població: L’augment de la població també fa que augmenti 
la superfície conreada, això a vegades és malo perquè lo que fa és que els 
humans utilitzen tècniques de conreu que fan malbé el sòl o l’extensió de 
conreus en zones on la qualitat del sòl no és l’adequada.

-La dimensió de les explotacions: Es pot diferenciar gran propietat (latifundi),
propietat mitjana i petita propietat(minifundi).

-L’aplicació d’avenços tècnics i científics: És la maquinària agrícola, llavors 
seleccionades, fertilitzants, e.t.c.

-La incidència del mercat: l’objectiu de l’agricultura del mercat era obtenir la 
màxima producció i per tant el màxim benefici, en canvi l’agricultura de 
subsistència només vol satisfer les necessitats de petites comunitats.

Factors polítics: Les polítiques agràrie que apliquen un govern o organismes 
també afecten l’espai agrari. Destaquen per la seva importància:

-Les reformes agràries: El seu objectiu és millorar la situació social i econòmica dels agricultors

-L’aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural: Concessió 
de subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i la investigació 
agrícola, e.t.c.

Ex: Les polítiques agrícoles que aplica la Unió Europea.

 

2   - Paisatges agraris i sistemes de conreu

Casi mai hi ha tantes classes de paisatges agraris com climes o tipus de terreny. 
Hi ha dos elements fonamentals que caracteritzen els paisatges agraris on dins 
hi ha subapartats:

2.1 - La parcel·lació

Una parcel·la és cadascuna de les parts en les quals es divideix un paisatge 
agrari, segons la mida o la delimitació els camps poden ser oberts o tancats:

-Openfield: Aquests paisatges són els que tenen l’existència de camps 
oberts, és a dir que no tenen cap mena de tanques naturals o artificials. 
Les parcel·les solen ser allargassades i en podem trobar al voltant dels pobles. 
Aquests paisatges normalment estan per àmplies zones de l’Europa central.

-Bocage: Aquests paisatges són els que estan formats per camps tancats 
normalment per arbres, arbustos i parets. Les parcel·les solen tindre forma 
rectangular, encara que tenen dimensions desigual. 
Aquests paisatges normalment es situen per la zona atlàntica d’Europa.

2.2 - Els sistemes de conreu

Depenent de diferents criteris es poden distingir diferents sistemes de conreu:

Segons l’aprofitament de la parcel·la:

-Agricultura intensiva: És aquella que intenta conseguir el màxim 
rendiment de la terra amb inversions en maquinària, adobs, fertilitzants i 
llavors seleccionades. Es fa en zones de regadiu amb terrenys fèrtils, que 
estan preparats per a obtenir més d’una collita al llarg de l’any. 
Malgrat el que he dit abans l’Àsia monsònica no gaudeix d’un alt nivell 
tecnològic, i el que fan és que un gran nombre de camperols es dediquen al 
cultiu intensiu utilitzant tècniques tradicionals.

-Agricultura extensiva: Aquesta agricultura es practica en grans extensions 
de terreny, normalment en zones amb poca densitat de població.

L’agricultura extensiva tradicional no es cultiva tota la superfície possible, sinó 
que es deixa reposar una part del sòl(guaret), per a evitar l’esgotament de les 
terres. És una agricultura poc avançada. L’agricultura extensiva evolucionada 
té una finalitat comercial i s’hi utilitzen mitjans moderns que permeten conrear 
grans extensions més fàcil i ràpid. En aquests casos es produeixen 
l’especialització en un sol conreu, que es destina al mercat.

En funció de les espècies conreades:

-Monocultiu: Només es conrea un sol producte destinat generalment al
mercat mundial. Garanteix produccions molt elevades. Estan molt tecnificades 
i mecanitzades, com succeeix amb les plantacions tropicals.

-Policultiu: Tracta de més d’una producte, destinats a l’alimentació de la 
família pagesa o el mercat local o comarcal. Es practica en parcel·les petites i 
mitjanes on no permeten el nivell de mecanització d’una gran explotació.

En funció del sistema de reg:

-Agricultura de secà: Són conreus que no obtenen aigua de la mà de les 
persones i llavors estan adaptades a zones on hi hagi moltes pluges i com que
 han d’estar en aquestes zones els tipus de conreu que trobem són bastant 
variats, ja que depenen només de les pluges de la zona.

-Agricultura de regadiu: És aquella que depen de nosltres(els humans), en 
aquesta agricultura es fa servir sistemes artificials de reg; com canals 
d’inundació, aspersors, e.t.c. Sol ser més rentable que la secà.

3 - L’agricultura general

3.1 - Els sistemes agrícoles tradicionals

El sistemes de conreu es caracteritzen, en general, per l’ús d’una tecnologia 
andarrerida, que dóna lloca una escassa productivitat. Entre aquests sistemes 
destaquem :

L’agricultura extensiva de substànica : Que tracta d’una agricultura poc 
desenvolupada d’autoconsum, es localitza en regions de tercer món com 
África, ús intensiu de Sol i baixa productivitat.

L’agricultura itinerant : És un tipus d’agricultura que és practica a l’Amèrica 
Central, L’África Central.. i consisteix en la conreu d’una clapa de bosc o savana 
que previament ha estat deforestat i cremat i aprofiten les cendres per a 
utilizar-les com a adob.

L’agricultura irrigada intensiva : Es tracta d’una agricultura intensiva amb 
una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones densament 
poblades com el sud-est-asiàtic.

3.2 - L’agricultura mediterrània

L’agricultura mediterrània es un clar exemple de sistema agrari tradicional

que ha experimentat molts canvis.

L’agricultura de secà : Els conreus més característics del paisatge mediterrani 
són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges 
escasses i irregulars. Les tècniques, han evolucionat molt en els darrers temps 
així que el guaret ha anat desapareixent i ha augmentat les tasques agrícoles.

L’agricultura del regadiu : Es tracta d’una agricultura intensiva, més rendible 
que els conreus mediterranis tradicionals. Actualment s’apliquen avenços tècnics 
com el reg per aspersió o el gota a gota. Els cultius mes estessos són les 
hortalisses etc.. I en algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura 
intensiva basada en els hivernacles, que aprofita el clima artificial per 
una millor producció.

4 - L’agricultura de mercat

4.1 - Agricultura especulativa

Aquest tipus d’agricultura és cada vegada més especulativa, perquè busca 
obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al 
mercat.

Aquesta agricultura aplica tècniques de conreu cada vegada mé sofisticades i hi 
han diferents tipus d’agricultura orientada al mercat :

Agricultura especulativa, què es propia de països que disposen de grans 
espais aptes per al cultiu, com és el cas dels Estats Units, Canadà i Austràlia, i 
aquests països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació.

Agricultura intensiva de l’Europa occidental, el tipus d’explotació dominant 
és la familiar i es duu a terme una agricultura amb grans rendiments.

Agricultura de plantació, que van apareixer al segle XVI, que estan 
especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita 
tropical. Solen estar en mans de multinacionals i es caracteritzen per assolir 
grans dimensions, produir en grans quantitats i ocupar una mà d’obra 
abundant i barata.

5 - L’aprofitament forestal i la deforestació

5.1 - L’explotació dels recursos forestals

L’explotació forestal consisteix en la gestió i aprofitament de la riquesa dels 
boscos, i en el conreu d’algunes espècies per produir fusta i arbres per a la 
repoblació forestal. Actualment constitueix una activitat econòmica destacada 
en països que disposen d’una important superfície boscosa.

5.2 - Tipus de bosc i la seva explotació

Hi han diferents tipus de boscos :

El bosc equatorial, què es tracten de selves situades en zones càlides amb 
pluja abundant i regular tot l’any. Hi ha gran diversitat d’espècies d’arbres d’un 
gran valor econòmic i aquest fet explica l’explotació excessiva.

El bosc boreal, què es localitza a l’hemisferi nord, en zones de clima fred, hi 
creixen espècies d’arbres resistents als rigors climàtics.

El bosc temperat, què es el bosc és característic de les zones temperades del 
planeta, és el d’arbres de fulla caduca, i no ocupa àrees gaire extenses, per què 
creix en zones força poblades.

6   - La ramaderia

La ramaderia és l’activitat l’activitat econòmica que té com a funció la 
domesticació i l’explotació dels animals per a obtenir-ne productes(ous, llet, llana,
 e.t.c.). Alguns animals també s’utilitzen a casa/granja per a tasques agrícoles. 
Els principals tipus de ramaderia són la intensiva i la extensiva, tant una com 
l’altra és poden utilitzar per al comerç. La pràctica de l’una o l’altra està 
fortament condicionada per factors físics i humans, com el clima o el grau de 
desenvolupament econòmic d’un país.

6.1 - La ramaderia extensiva

·En la ramaderia extensiva es necessiten grans espais per a que els animals 
pasturen, és a dir que mengen herba que creix de manera natural, pero això 
significa que no puguin rebre alimentació de o en espais tancats.

Però malgrat que algunes zones del món estan seques, i llavors es desenvolupa 
una ramaderia de subsistència on pastors nòmades tenen cura de ramats 
d’ovelles i cabres.

· Ni requereixen de instal·lacions molt sofisticades ni de molta mà d’obra, ja 
que els ramats s’alimenten a l’aire lliure. Però si que es necessita disposar de 
capital per a poder fer compra i venda del necessari.

· És una ramaderia que normalment es basa més en vaques i ovelles, encara 
que en alguns països també hi pot haver cavalls i cabres. Aquests tipus de 
ramaderia normalment es practica en zones de pastura abundant com a 
Argentina, Austràlia, Estats Units, e.t.c.

6.2 - La ramaderia intensiva

· La ramaderia intensiva és tot el contrari de la extensiva ja que en aquesta 
els animals estan en granges tancats i alimentats amb pinsos, i seguidament 
sotmesos al veterinari per a evitar malalties.

. Les granges solen tenir un alt nivell de tecnificació i aconsegueixen una 
productivitat molt elevada en tots els aliments. La ramaderia intensiva és més 
característica dels països més desenvolupats i que tenen més tècniques 
avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció 
ramadera.

7   - La pesca

És l’activitat econòmica que tracta en capturar peixos o altres animals aquàtics 
dels rius, llacs o al mar. Actualment la població obté de la pesca un 16% de 
proteïna animal que consumeix, menys els països asiàtics que consumeixen un 
30% perquè forma part de la seva dieta. Alguns dels països més importants 
de la pesca són Espanya, Xile, Estats Units, Dinamarca, e.t.c.

7.1 - L’explotació dels recursos pesquers

No totes les aigües de totes les zones són bones per a la pesca, les millors són 
on hi ha més quantitat de peix que són les aigües que tenen unes condicions 
determinades com més abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable 
i confluència de diferents corrents marins. Les espècies més capturades són el 
bacallà, les anxoves, la tonyina, les sardines i el benítol.

Les principals àrees a escala mundial on hi ha més pesca són:

· Zona de l’atlàntic: 22% de les captures mundials, principalment al nord 
d’Europa i les costes de l’Àfrica occidental.

· Zona del Pacífic: 68% de les captures mundials, principalment les costes 
asiàtiques del Pacífic i les costes de l’Amèrica del Sud.

· Zona de l’Índic: 9% de les captures mundials, principalment a les costes de 
l’Índia, Tailàndia i Indonèsia.

7.2 - La sobrepesca

Algùn dels problemes que més pateix la pesca és l’esgotament dels recursos 
marins, i això passa per la sobreexplotació que posa en perill la reproducció i 
renovació de les espècies. Per a poder resoldre aquest problema, diferents 
organitzacions i governs internacionals han prohibit diferents tècniques de pesca 
que malmeten la pesca.

7.3 - L’aqüicultura

És un conjunt d’activitats amb l’objectiu d’una producció massiva d’espècies 
aquàtiques. Es poden criar molts tipus d’espècies en zones costaneres( ostres, 
musclos, e.t.c.) com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la 
producció de salmons, carpes, e.t.c. L’aqüicultura és un recurs important per a 
molts països, ja que a l’elevat consum ha augmentat de forma significativa la 
producció derivada de l’aqüicultura.

L’aqüicultura també pot ser una solució de la sobreexplotació pesquera, però 
també hi pot portar riscos com; la destrucció de zones costaneres per a 
establir-hi piscifactories, les modificacions genètiques que poden experimentar 
les espècies i les substàncies químiques que s’utilitzen per a netejar les aigües.