UNITAT 1 Carlos Toni

L’Activitat Econòmica

Índex :

1   - L’activitat econòmica

1.1 -  L’economia

1.2 - Els béns econòmics

1.3 - La producció de béns al llarg de la història

2   - Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 - Els factors de producció

2.2 - Els sectors econòmics

3   - Els agents econòmics i el món laboral

3.1 - Els agents econòmics

3.2 - El món laboral

3.3 - El problema de l’atur

3.4 - El sector públic

4   - Sistemes econòmics

4.1 - L’economia de mercat

4.2 - L’economia centralitzada

4.3 - El sistema mixt

5   - Indicadors econòmics i socials

5.1 -  Els indicadors econòmics

5.2 -  Els indicadors socials

Resum de tots els punts :

1   - L’activitat econòmica

1.1 -  L’economia

L’economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones
per tal de satisfer les seves necessitats. 
És una ciència social que estudia com els éssers humans cooperen a l’hora
de produir i intercanviar béns i serveis.

1.2 - Els béns econòmics

 

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis
que es poden comprar o produir.

Hi han:

Béns lliures : Què són il·limitats o molt abundants, com el sol o l’aire, que no
tenen una utilitat estrictament econòmica.

Béns econòmics : Què són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir,
un preu.

Per tal d’obtenir aquests béns, l’activitat econòmica preveu tres etapes :

Producció : Fase inicial de l’activitat econòmica consistent a combinar
diversos factors per tal d’obtenir els béns o els serveis requerits. 
( recursos naturals, capital, treball..)

Distribució : Fase consistent a fer arribar els béns produïts als seus
consumidors.

Consum : És la última etapa de l’activitat econòmica per la qual 
les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan
les seves necessitats.

1.3 - La producció de béns al llarg de la història

Els grups humans del paleolític vivien d’allò que el medi els oferia i
les seves activitats se centraven en; la caça, la pesca, i la recol·lecció de
fruits, també utilitzaven eines simples de pedra, d’os i de fusta.

Fa 10.000 anys es va iniciar la revolució neolítica i es va desenvolupar
l’agricultura i la ramaderia. 

A més també van aparèixer els artesans, que fabricaven eines per
intercanviar-les amb la resta de la comunitat, i finalment van obtenir
excedents; quantitats de productes superiors a les que podia consumir.

La segona gran revolució econòmica va passar al segle XVIII  ( 18 ), quan
va tenir lloc la revolució industrial; noves fonts de energia i màquines

 2   - Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 - Els factors de producció

Per a produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que són:

- Els recursos naturals : Les primeres que ofereix la natura; els minerals,
boscos, aigua, terra etc, hi han dos tipus :

- Renovables : Per ex la energía solar.

- No renovables : El granit.

El treball és un dels motors fonamentals de l’economía ja que no es pot
estendre la producció de béns sense el treball humà. La majoría de la població
treballa per a empreses o per al sector públic. També hi han treballadors
autònoms; que treballen per ells.

El capital; És un factor de producció que està constituït, pels immobles
(fàbriques, tallers), per les màquines i eines i també per els diners que es
necessiten per invertir o fer pagaments. Pot ser :

  

Físic : Fa referència a tots els elements materials, com ara els edificis,
la maquinària i les eines.

Humà : Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i
l’experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.

Financer : Els diners què es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne
el manteniment i la renovació, pels pagaments dels impostos i dels salaris
dels treballadors.

2.2 - Els sectors econòmics

 La població activa es distribueix en tres grans sectors ec onòmics :

Sector primari : Inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb
l’extracció de béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, explotació
forestal, pesca i mineria.

Sector secundari : Fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la
transformació de les primeres matèries en productes manufacturats.
Comprèn la indústria, l’artesania, la producció d’energia i la construcció.

Sector terciari : Totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i
activitats tan diverses com el comerç, els transports, les comunicacions,
  les fiances, el turisme, l’hosteleria, la sanitat, l’ensenyament etc..

  3   - Els agents econòmics i el món laboral

 3.1 - Els agents econòmics

Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en
la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d’agents: les famílies,
les empreses i l’Estat.

 - Les famílies : Són unitats econòmiques de consum que poden estar formades
per una o més persones, que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels
seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.

 - Les empreses : Són els agents de producció i distribució de béns i serveis.
Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades,
n’hi ha de diferents tipus:

L’empresa individual : El propietari de l’empresa és una sola persona,
que la controla i en rep els possibles beneficis.

L’empresa col·lectiva : L’empresa és iniciativa d’un grup de socis, que en
comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.

L’Estat - El sector públic : Hi han empreses que depenen de l’Estat o
d’organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a
serveis bàsics o bé a sectors com l’energia i les comunicacions,
a més es financen, mitjançant els impostos que paguen les famílies
i les empreses privades.

 3.2 - El món laboral

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada
(població ocupada), i la que està en disposició d’incorporar-se al
món del treball i busca feina (població aturada).
La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un
treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho bé no pretenen
fer-ho en un moment determinat: la mainada, els joves en edat laboral
que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que
no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda.

El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball.
La demanda de treball prové de les empreses i del sector públic,
que necessiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats.

El mercat laboral és rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de
manera accelerada o il·limitada.

3.3 - El problema de l’atur

La pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne és un dels
problemes econòmics i socials més importants a tots els països.
L’atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral,
les dones i les persones més grans de 45 anys. També poden tenir greus
dificultats per trobar feina les persones amb poca formació acadèmica. Es pot
mesurar mitjançant la taxa d’atur, que reflecteix el percentatge de població
activa que no treballa, i és un indicador de l’evolució del mercat laboral.

3.4 - El sector públic

Les funcions del sector públic tenen una gran importància en
l’activitat econòmica:

- Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica,
tant la pública com la privada.

- Presta serveis públics ( sanitat, ensenyament, administració, neteja…) que,
a més generen molts llocs de treball.

- Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures
i equipaments, i la prestació de serveis, Atorga subvencions i crèdits
per incentivar l’activitat econòmica del sector privat i És consumidor d’una gran
quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.

4   - Sistemes econòmics

Anomenem sistema econòmic el conjunt de mecanismes que controlen
la producció dels béns i serveis que satisfan les necessitats bàsiques d’una
societat.   

4.1 - L’economia de mercat

El sistema capitalista o l’economia de mercat és, el sistema més estès
actualment. Presenta les següents característiques:

- Propietat privada dels mitjans de producció, L’Estat té una intervenció nul·la o
molt limitada en els afers econòmics, Protagonisme del lliure mercat.
Les lleis de l’oferta i la demanda regulen la producció dels preus i l’obtenció del
màxim benefici és l’objectiu de tota activitat econòmica.

4.2 - L’economia centralitzada

El model socialista, era un sistema molt utilitzat pel final de la Segona
Guerra Mundial, però ara ja no s’utilitza tant, perquè està en crisi,
pero alguns Estats encara s’utilitza, com Cuba, Vietnam, Xina i Corea del Nord.
Aquest sistema es caracteritza per:

- L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.

- La propietat privada es molt reduïda o está completament desapareguda.

- L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques i decideix que i en
quina quantitat es produeix.

 4.3 - El sistema mixt

El sistema mixt canvia entre uns països i uns altres depèn del
nivell d’intervenció de l’Estat en l’economia, perquè el sistema capitalista en el
majoritari. A la majoria de països capitalistes, l’Estat té un paper important en
l’economia, en garantir la propietat privada, gestiona empreses públiques,
i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social. 

5   - Indicadors econòmics i socials

5.1 - Els indicadors econòmics

Faciliten la informació econòmica de l’actualitat i la del futur.
Hi han molts, pero els més important són:

•  PIB(Producte interior brut): Correspon als béns i serveis de la població  
  d’un país durant un any. El PIB per habitant s’obté al dividir el PIB d’un Estat
  pel seu nombre d’habitants.

• PNB(Producte nacional brut): Correspon als béns i serveis de la 
  població d’un país durant un any al qual es resta la part generada pels 
  estrangers presents al país i es suma la part generada pels ciutadans del 
  país a l’estranger.

• IPC(Índex de preus del consum): Aquest és un indicador amb el qual es v
  aloren els preus d’un conjunt de productes per a saber com evoluciona el 
  cost de la vida; com aliments, begudes, transports, comunicació...

• Inflació: L’augment dels preus dels productes

• Dèficit públic: L’excés de la despesa d’un Estat per damunt dels ingressos.

• Deute públic: El conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars 
  o amb altres Estats.

5.2 - Els indicadors socials

És una sèrie de dades que mesuren els aspectes que tenen a veure
directament amb la població i que transmeten situacions reals de riquesa o
de pobresa del pobles. Es centren en aspectes sanitaris, demogràfics, educatius,
mediambientals i socials. Alguns d’aquests són la taxa de mortalitat infantil,
la esperança de vida, el nombre de metges, taxa d’alfabetització…
I alguns índexs agafen diverses variables, com el IDH
(Índex de desenvolupament humà).